Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.338
|
131.
topònims i gentilicis del Principat d'Andorra
Font
Fitxes de l'Optimot
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes-Engordany: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
|
|
132.
Essa sonora: pronunciació de derivats de dins i fons / Essa sonora: pronunciació de derivats amb trans- i sots-
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
|
|
133.
Pronunciació dels verbs adequar, liquar i obliquar / Com es pronuncien adequo, adeqües, adequa, adeqüen, adeqüi, adeqüis i adeqüin?
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, les formes dels verbs adequar, liquar i obliquar es pronuncien inadequadament amb un hiat, per analogia amb certes formes verbals de aguar, evacuar i promiscuar, en què la pronúncia amb hiat alterna amb la pronúncia amb diftong.
En els registres formals, per tant, les formes verbals [...]
|
|
134.
'Brunyola' o 'Brunyola i Sant Martí Sapresa'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi és Brunyola i Sant Martí Sapresa. Des de l'any 2018 el topònim Brunyola i Sant Martí Sapresa substitueix el nom Brunyola, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
|
|
135.
Concordança en les expressions l'un i l'altre i altres variants / l'un a l'altra?, l'un i l'altra?, l'una per l'altre?, etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en [...]
|
|
136.
Com es diuen Nochebuena i Nochevieja en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, per designar la nit que precedeix les festivitats de Nadal i de Cap d'Any, cal dir nit de Nadal en comptes de nit bona i nit de Cap d'Any en comptes de nit vella.
Si no es vol fer referència específicament a la nit sinó a tot el dia, es poden fer servir les formes descriptives següents [...]
|
|
137.
Els diftongs / Diftongs decreixents i diftongs creixents
Font
Fitxes de l'Optimot
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents [...]
|
|
138.
Es pot dir frapar i frapant en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb frapar és un gal·licisme que en català només és admissible en registres col·loquials. Alguns equivalents de la llengua general són, per exemple, impactar, commoure, afectar, colpir, emocionar, escruixir. Per exemple:
La notícia de l'accident m'ha impactat molt.
Pel que fa a l'adjectiu fr [...]
|
|
139.
Guionet en els numerals compostos (cardinals i ordinals)
Font
Fitxes de l'Optimot
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
|
|
140.
Ortografia de la essa sonora: s i z
Font
Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
|
